El mirador de cal Beitas sovint passa desapercebut entre els
visitants dels Espais Naturals del Riu, que van o venen de l'aguait de cal Tet en direcció a la desembocadura del riu. Jo he de confessar que és un dels meus miradors favorits. Cal fixar-se en els paisatges que es poden veure des d'ell, i les seves textures i colors canviants amb les estacions.
Mirant cap els calaixos de depuració ens fem el càrrec del mar de canyissos que s'estenen en una superfície de més de 17 hectàries. L'alçada del mirador, una mica superior a la dels plomalls, permet veure una perspectiva molt diferent a la que es veu des del terra.
Si mirem cap al mar, en direcció a l'estany de ca l'Arana, els esbarzers de color fosc emmarquen un prat de gramínies que onegen amb el vent.
En la cantonda en què el camí gira en direcció a la desembocadura, prop dels grans eucaliptus i dels baladres que marquen on hi havia l'antiga propietat agrícola de cal Beitas, un rodal de jonqueres i uns àlbers plantats recentment configuren un paisatge que sempre miro quan passo i que m'agrada veure com canvia amb les estacions. És un dels racons que més m'agraden de cal Tet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada