diumenge, 29 de desembre de 2013

Ànecs d'hivern a l'aguait de cal Tet


Avui diumenge, l'aguait de cal Tet estava ple com un ou d'ornitòlegs i fotògrafs a l'espera dels bitons que s'han vist regularment aquests dies. Bona part d'ells centraven la seva atenció en els ànecs que es concentraven en el braç de l'estany situat a la dreta de l'aguait, com sempre passa els dies que fa un fort vent i l'aigua de l'estany es mou força, com és el cas avui.

Fotges, cullerots, grisets, xarxets i algun morell...


I, entre ells, un petit grupet d'ànecs xiuladors (Anas penelope) com els de la imatge.

Riu de vida


Sota el pont en construcció del Polígon Industrial Pratenc, els flamencs (Phoenicopterus roseus) -avui dotze- continuen fidels a la recerca d'aliment.

Méss avall, estols d'ànecs grisets (Anas strepera) i ànecs blancs (Tadorna tadorna) mengen activament.

Fades dels tamarius

El camí entre els calaixos de depuració i el tamarigar del riu era avui un espectacle de mosquiters comuns fent acrobàcies des de les capçades per capturar els núvols de mosquits quironòmids que s'elevaven al sol del migdia. Un autèntic espectacle disponible per als ulls atents.

dimarts, 24 de desembre de 2013

Camins solitaris d'hivern

Els camins dels Espais Naturals del Riu, a primera hora del matí, són solitaris. Les llargues ombres que provoca el sol d'hivern a aquesta hora ajuden a crear una atmosfera molt serena.

La bassa de cal Bitxot

La bassa de cal Bitxot és la bassa on s'acumulen les aigües que arriben als calaixos de depuració abans de circular per les cel·les rectangulars.

Les seves vores estan molt exposades i només quan hi ha pocs visitants es poden veure cabussons emplomallats, corbs marins o fotges nedant en les seves aigües.

Sota el nou pont del riu, la vida bull

Sota el nou pont en construcció, una munió de gavians, corbs marins, ànecs i flamencs, vistos des de l'entrada dels Espais Naturals del Riu.

Entre els ocells, onze flamencs (Phoenicopterus roseus) esplèndids, quatre adults, un subadult i sis uvenils nascuts enguany. 

Dues oques vulgars (Anser anser) remuntant el riu en direcció al nou pont.

Molts ànecs grisets (Anas strepera) -fins a una vuitantena- repartits en grups al llarg del tram final del riu.

També un bon nombre d'ànecs blancs (Tadorna tadorna), alimentant-se activament.

 
Just on el camí d'entrada als Espais Naturals s'acosta al riu es pot observar de ben a prop un grup de onques litorals (Scirpus littoralis), planta halòfila molt escassa al Delta que ha colonitzat la nova llera del Llobregat.

Mirant amb detall les inflorescències d'uns cards en el marge del riu, trobem refugiats alguns cargols com aquesta Cernuella virgata.



Fruits d'hivern

Les mates d'olivarda (Inula viscosa) del voltant de la bassa de cal Bitxot que fa tres mesos bullien de vida plenes de papallones i vespes ara han canviat les flors grogues per fruits filamentosos i delicats.

Lluen a contrallum amb aspecte cotonós.

Dalt de la mota d'aigües altes, en la marina de cal Nani, els arços blancs (Crataegus monogyna) exposen els seus fruits vermells, que busquen tords i tallarols.

Ben a prop, dalt de la mota també, les espigues de fruits de l'aloc (Vitex agnus-castus) també han substituït les cupules de flors liles estivals.

Marines inundades

L'aigua dels canals permet inundar la marina de cal Nani, que ofereix aquests dies un aspecte immillorable. Fa uns dies que s'ha retirat temporalment la pastura amb eugues, que han deixat empremta aclarint i controlant els canyissars i les jonqueres que la cobrien uns anys enrere.


Des del mirador de la mota d'aigües altes es veu l'extensió d'aquest aiguamoll som.

L'esclarissada (mecànica i per acció dels cavalls) de la jonquera es mostra ben eloquent en aquesta foto de detall. Això no obstant, aquest matí no hi havia més que cueretes, titelles i algun grasset. Cap fredeluga, però. L'escenari no ho és tot, i els ocells sovint són molt seus...

Des del mirador de la fillola Quatre hores

L'estany està molt alt de nivell amb les pluges de novembre i desembre. 

Les fotges i algun corb marí s'acosten al mirador.

Mirant cap a l'Est, les jonqueres que rodegen l'estany mostren la seva densitat.

Des de l'aguait del Sabogal

Només hi havia un estol de fotges i uns quants corbs marins davant de l'aguait del Sabogal, però han posat bé per a les fotos.

Les fotges (Fulica atra) s'alimentaven àvidament del prat subaquàtic d'espigues d'aigua (Potamogeton pectinatus).



Un estol de corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) aturat en la península de davant de l'aguait i nedant activament.

dilluns, 23 de desembre de 2013

Des de l'aguait de cal Tet


L'estany està molt alt de nivell i les penínsules de davant de l'aguait homònim estan cobertes d'aigua. Resulten, per tant, poc atractives per als ocells

Alguns xarxets comuns (Anas crecca) s'alimentaven al peu dels joncs emergits.

Els cullerots (Anas clypeata) eren avui els ànecs més abundants en aquest punt.


Un estol de morells de cap roig (Aythya ferina), dominat per mascles, es refugiava del vent en el braç de l'estany situat a la dreta de l'estany.

Textures des del mirador de cal Beitas

El mirador de cal Beitas sovint passa desapercebut entre els 
visitants dels Espais Naturals del Riu, que van o venen de l'aguait de cal Tet en direcció a la desembocadura del riu. Jo he de confessar que és un dels meus miradors favorits. Cal fixar-se en els paisatges que es poden veure des d'ell, i les seves textures i colors canviants amb les estacions. 


Mirant cap els calaixos de depuració ens fem el càrrec del mar de canyissos que s'estenen en una superfície de més de 17 hectàries. L'alçada del mirador, una mica superior a la dels plomalls, permet veure una perspectiva molt diferent a la que es veu des del terra.

Si mirem cap al mar, en direcció a l'estany de ca l'Arana, els esbarzers de color fosc emmarquen un prat de gramínies que onegen amb el vent.

En la cantonda en què el camí gira en direcció a la desembocadura, prop dels grans eucaliptus i dels baladres que marquen on hi havia l'antiga propietat agrícola de cal Beitas, un rodal de jonqueres i uns àlbers plantats recentment configuren un paisatge que sempre miro quan passo i que m'agrada veure com canvia amb les estacions. És un dels racons que més m'agraden de cal Tet.



Ocells llunyans a la platja de ca l'Arana

Les basses de la platja de ca l'Arana, vistes des del mirador de la desembocadura. Tenen un bon nivell d'aigua gràcies a les pluges recents.

Entre altres limícols com ara pigres i xivites, algunes gambes roges pintades (Tringa erythropus) volaven sobre les basses temporals de la platja.


Sobre la sorra de la platja, un estol d'unes 200 fredelugues (Vanellus vanellus) acompanyades per unes 25 daurades grosses (Pluvialis apricaria) feien acrobàcies abans d'aturar-se.




Més camins d'hivern

Els camins alternatius del tamarigar, entre els calaixos de depuració i el riu, conviden a passejar sense pressa, i a parar atenció només a les refilades dels pit-rojos, els mosquiters i les mallarengues.