Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aguait de cal Tet. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aguait de cal Tet. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 de gener del 2015

Ocells d'hivern a l'estany

Un grup de fins a onze xibecs (Netta rufina) es podia veure avui des de l'aguait de cal Tet.

 En canvi, al Sabogal hi havia un gran estol de xarxets (Anas crecca).

I, adormides, tres gambes roges pintades (Tringa erythropus).


Martinets blancs (Egretta garzetta), corbs marins grossos (Phalacrocorax carbo) i ànecs cullerots (Anas clypeata) i xarxets (Anas crecca).

Paisatges d'any nou

La llum del dia des del mirador de cal Bitxot.

Un mar de canyissos dels calaixos de depuració vistos des del mirador de cal Beitas.


Tres estampes de la marina de cal Nani ben inundada.


Els esbarzers i els herbassars que rodegen el mirador de cal Beitas sota la llum del migdia.

Montserrat vist des del mirador de cal Tet.

La península vista des de l'aguait del Sabogal.

diumenge, 29 de desembre del 2013

Ànecs d'hivern a l'aguait de cal Tet


Avui diumenge, l'aguait de cal Tet estava ple com un ou d'ornitòlegs i fotògrafs a l'espera dels bitons que s'han vist regularment aquests dies. Bona part d'ells centraven la seva atenció en els ànecs que es concentraven en el braç de l'estany situat a la dreta de l'aguait, com sempre passa els dies que fa un fort vent i l'aigua de l'estany es mou força, com és el cas avui.

Fotges, cullerots, grisets, xarxets i algun morell...


I, entre ells, un petit grupet d'ànecs xiuladors (Anas penelope) com els de la imatge.

dilluns, 23 de desembre del 2013

Des de l'aguait de cal Tet


L'estany està molt alt de nivell i les penínsules de davant de l'aguait homònim estan cobertes d'aigua. Resulten, per tant, poc atractives per als ocells

Alguns xarxets comuns (Anas crecca) s'alimentaven al peu dels joncs emergits.

Els cullerots (Anas clypeata) eren avui els ànecs més abundants en aquest punt.


Un estol de morells de cap roig (Aythya ferina), dominat per mascles, es refugiava del vent en el braç de l'estany situat a la dreta de l'estany.