dimecres, 19 de març del 2014

Les estepes blanques porten la primavera (II)

A banda dels himenòpters (mínim 9 espècies trobades), altres insectes també eren atrets per les flors de les estepes blanques. Entre ells, els dípters, de tres famílies diferents. Per una banda, dos espècies de la família Bibionidae, una d'elles amb ales fosques i abdomen gruixut, pendent de classificar: 


I una altra més coneguda, la mosca de març Bibio marci, que eclosiona en massa durant aquest mes de març i es pot veure arreu del Delta:



A banda d'un membre florícola de la famíla Calliphoridae, la de les conegudes vironeres blaves i verdes, Pollenia sp:


Finalment, un sírfid d'ulls ben llampants, Eristalinus sepulchralis:


Diverses papallones rondaven també les estepes, entre elles les tres espècies de blanquetes presents al Delta, una bona oportunitat per practicar la seva identificació comparada:

Pieris brassicae, la blanca de la col, amb marques negres molt marcades en l'àpex de l'anvers del primer parell d'ales (es transparenten en el revers) i amb escates grises sobre fons groguenc en el revers del segon parell d'ales.

Pieris napi, la blanqueta perfumada, amb escates fosques que ressegueixen les nerviacions del revers del segon parell d'ales.

Pieris rapae, la blanqueta de la col, amb molt menys negre en l'àpex de l'anvers del primer parell d'ales i reves groguenc en el segon parell d'ales.

Flors en camí

Els arços blancs (Crataegus monogyna) del terraplè del riu a la marina de cal Nani estan quallats de borrons a punt d'obrir-se.

Algunes flors primerenques a s'han obert i coexisteixen amb els fruits de la tardor passada.

També algun dels cireres silvestres (Prunus avium) han començat a florir.

Des de l'aguait del Sabogal


Des de l'aguait del Sabogal hi havia avui una bona gernació d'ànecs descansant al sol de la tarda. Cullerots (Anas clypeata), xarxets (Anas crecca), coll-verds (Anas platyrhynchos)...

I també alguns xarrasclets (Anas querquedula), com el mascle de la imatge, que ja han arribat al Delta en pas cap al Nord. 

A l'estan, més de 100 fotges (Fulica atra) s'afanyaven a menjar capbussant-se.

Just davant de l'aguait, un prat d'espiga d'aigua (Potamogeton pectinatus) mostrava ben a les clares la riquesa en macròfits submergits de l'estany, fet que explica l'abundància d'aus aquàtiques herbívores com les fotges.

Entre els ànecs, una fredeluga solitària (Vanellus vanellus). Una bona mostra d'aquest temps de transició: un ocell propide l'hivern en companyia d'ocells primaverals com els xarrasclets.

La marina de cal Nani bull

La marina de cal Nani està ben inundada i avui hi havia un parell de martinets blancs i, sorpresa, un agró blanc (Casmerodius albus) ben vigilant.


Dues parelles d'ànecs blancs (Tadorna tadorna) també es deixaven veure des del terraplè del riu.

Flamencs

Durant tota la primavera, el nombre de flamencs (Phoenicopterus roseus) al riu, aigües avall del pont en construcció, no ha parat de créixer. Uns 34 reposaven avui tranquil·lament.

Camins de primavera


Els àlbers del marge del camí dels calaixos de depuració rebenten els seus borrons i les seves capçades comencen a guanyar volum, competint amb el tamarigar veí.

Al Sabogal, els canyissos de l'any passat, esgrogueïts, no perden la seva imponent verticalitat.

diumenge, 29 de desembre del 2013

Ànecs d'hivern a l'aguait de cal Tet


Avui diumenge, l'aguait de cal Tet estava ple com un ou d'ornitòlegs i fotògrafs a l'espera dels bitons que s'han vist regularment aquests dies. Bona part d'ells centraven la seva atenció en els ànecs que es concentraven en el braç de l'estany situat a la dreta de l'aguait, com sempre passa els dies que fa un fort vent i l'aigua de l'estany es mou força, com és el cas avui.

Fotges, cullerots, grisets, xarxets i algun morell...


I, entre ells, un petit grupet d'ànecs xiuladors (Anas penelope) com els de la imatge.

Riu de vida


Sota el pont en construcció del Polígon Industrial Pratenc, els flamencs (Phoenicopterus roseus) -avui dotze- continuen fidels a la recerca d'aliment.

Méss avall, estols d'ànecs grisets (Anas strepera) i ànecs blancs (Tadorna tadorna) mengen activament.

Fades dels tamarius

El camí entre els calaixos de depuració i el tamarigar del riu era avui un espectacle de mosquiters comuns fent acrobàcies des de les capçades per capturar els núvols de mosquits quironòmids que s'elevaven al sol del migdia. Un autèntic espectacle disponible per als ulls atents.

dimarts, 24 de desembre del 2013

Camins solitaris d'hivern

Els camins dels Espais Naturals del Riu, a primera hora del matí, són solitaris. Les llargues ombres que provoca el sol d'hivern a aquesta hora ajuden a crear una atmosfera molt serena.

La bassa de cal Bitxot

La bassa de cal Bitxot és la bassa on s'acumulen les aigües que arriben als calaixos de depuració abans de circular per les cel·les rectangulars.

Les seves vores estan molt exposades i només quan hi ha pocs visitants es poden veure cabussons emplomallats, corbs marins o fotges nedant en les seves aigües.

Sota el nou pont del riu, la vida bull

Sota el nou pont en construcció, una munió de gavians, corbs marins, ànecs i flamencs, vistos des de l'entrada dels Espais Naturals del Riu.

Entre els ocells, onze flamencs (Phoenicopterus roseus) esplèndids, quatre adults, un subadult i sis uvenils nascuts enguany. 

Dues oques vulgars (Anser anser) remuntant el riu en direcció al nou pont.

Molts ànecs grisets (Anas strepera) -fins a una vuitantena- repartits en grups al llarg del tram final del riu.

També un bon nombre d'ànecs blancs (Tadorna tadorna), alimentant-se activament.

 
Just on el camí d'entrada als Espais Naturals s'acosta al riu es pot observar de ben a prop un grup de onques litorals (Scirpus littoralis), planta halòfila molt escassa al Delta que ha colonitzat la nova llera del Llobregat.

Mirant amb detall les inflorescències d'uns cards en el marge del riu, trobem refugiats alguns cargols com aquesta Cernuella virgata.



Fruits d'hivern

Les mates d'olivarda (Inula viscosa) del voltant de la bassa de cal Bitxot que fa tres mesos bullien de vida plenes de papallones i vespes ara han canviat les flors grogues per fruits filamentosos i delicats.

Lluen a contrallum amb aspecte cotonós.

Dalt de la mota d'aigües altes, en la marina de cal Nani, els arços blancs (Crataegus monogyna) exposen els seus fruits vermells, que busquen tords i tallarols.

Ben a prop, dalt de la mota també, les espigues de fruits de l'aloc (Vitex agnus-castus) també han substituït les cupules de flors liles estivals.

Marines inundades

L'aigua dels canals permet inundar la marina de cal Nani, que ofereix aquests dies un aspecte immillorable. Fa uns dies que s'ha retirat temporalment la pastura amb eugues, que han deixat empremta aclarint i controlant els canyissars i les jonqueres que la cobrien uns anys enrere.


Des del mirador de la mota d'aigües altes es veu l'extensió d'aquest aiguamoll som.

L'esclarissada (mecànica i per acció dels cavalls) de la jonquera es mostra ben eloquent en aquesta foto de detall. Això no obstant, aquest matí no hi havia més que cueretes, titelles i algun grasset. Cap fredeluga, però. L'escenari no ho és tot, i els ocells sovint són molt seus...