dimarts, 25 de març del 2014

Marina primaveral


L'efecte combinat de la inundació i de la pastura (en aquests mesos d'un ramat d'ovelles i cabres, a l'espera que retornin els cavalls) és molt beneficiós per reduir la cobertura vegetal de la marina de cal Nani i permetre que molts ocells aquàtics la utilitzin. 

Com a resultat, parelles reproductores d'ànecs blancs (Tadorna tadorna)

i molts limícoles en pas com aquesta valona (Tringa glareola) o


estols de cames llargues (Himantopus himantopus) la sovintegen.


El riu de la vida



Fa uns dies que les gavines corses (Larus audouinii) han retornat al tram final del Llobregat, on tenen una colònia reproductora en l'illa del Molí. Un petit estol fa d'avançada del gruix del individus que hi arribarà.

Riu amunt, els flamencs continuen augmentant de nombre prop del pont en construcció.

L'amo

La península de l'aguait del Sabogal estava avui estranyament deserta. Els ànecs i les fotges nedaven a l'estany, a una distància prudencial. El culpable era un esparver (Accipiter nisus) aturat en una soca de jonc que es mirava complagut el seu efecte sobre els ocells aquàtics de l'estany.

Només un parell de corbs marins (Phalacrocorax carbo), massa grossos per a l'esparver, no s'han mogut de la península. 

La primavera avança

En els marges dels camins, les porrassines (Asphodelus fistulosus) ja han començat a florir.


Els arços blancs (Crataegus monogyna) també avancen en la seva florida. Alguns peus ja mostren grans manyocs de flors i d'altres encara han de començar.

Les ginestes (Spartium junceum), tímidament, comencen a obrir les primeres flors.


Els tamarius (Tamarix sp)  també floreixen abundosament. Especialment al voltant de la bassa de cal Bitxot. Els que estan plantats al voltant de la bassa (primera foto) són de flors més blanques que els que hi ha plantats més recentment a la vora del riu (segona foto), clarament més rosats.

Calaixos adormits

Aliens a la vida que es desperta al seu voltant, els calaixos de depuració presenten encara un aspecte molt adormit i hivernal. Les masses de fulles seques de l'any passat de les bogues (Typha dominguensis) jeuen i encara no es veuen els brots nous.


Les inflorescències seques deixen anar les llavors al vent.

Els calaixos superiors tenen molt poca aigua i els martinets deixen les seves petjades.



Albereda


Una setmana de diferència (25 de març i 19 de març) separa aquestes dues fotos de l'albereda del costat de la bassa de cal Bitxot. Les fulles s'estan obrint a tota velocitat.

dimecres, 19 de març del 2014

Les estepes blanques porten la primavera (I)


Aquests dies les estepes blanques (Cistus albidus) del terraplè del riu a l'alçada de la marina de cal Nani són en el zènit de la seva floració. 


Per si mateixes ja són un espectacle, però si ens hi fixem una mica més, l'espectacle s'enriqueix notablement. Una munió d'insectes (himenòpters, dípters i lepidòpters bàsicament) visiten les flors carregades de pol·len per alimentar-se, en uns dies ventosos i encara insegurs i frescos. Constitueixen un autèntic punt calent de biodiversitat, un regal inesperat per a qui s'aturi a observar amb atenció com bullen de vida:


En tres visites consecutives entre el 19 i el 25 de març hem documentat les espècies d'insectes que utilitzen aquestes flors. Dominen els himenòpters, més primerencs que altres grups. Entre les onze espècies trobades, dues de la família Andrenidae (abelles excavadores de túnels en terrenys sorrencs). Una d'elles podria ser Andrena thoracica, reconeixible pel tòrax pilós ataronjat i el cos negre brillant:


Es pot veure com acumulen la collita de pol·len en les seves potes posteriors, en unes masses grogues ben visibles:



I una altra, de la subfamília Andreninae, potser Andrena sp, més escassa i totalment de color negre:


També hem trobat abelles de la família Anthophoridae, de dues subfamílies diferents, Anthophorinae, del gènere Eucera, abella solitària reconeixible per les llargues antenes dels exemplars mascles: 






I Nomadinae, abelles amb aspecte de vespes del gènere Nomada especialitzades a parasitar els nius d'altres abelles solitàries: 




I també alguns membres de la família Halictidae, classificats només a nivell de subfamília, Halictinae:




També hem trobat dos àpids ben coneguts, el borinot Bombus terrestris:


I moltes abelles de la mel (Apis mellifera), ben carregades de pol·len en les seves potes:



En la recàmera, aparentment dues espècies d'himenòpters més, no classificades encara i aparcades en el calaix de sastre dels "Apiformes" pels amics de Biodiversidad Virtual:


Una abella fosca amb un collar ben evident de pèls daurats al tòrax. 


I una altra abella de forta pilositat, amb bandes clares a l'abdomen.