Paisatges de tardor a cal Tet

La marina de cal Nani a primera hora del matí, sota un cel cobert.

El cel s'emmiralla en l'estany de cal Tet des del mirador de la fillola Quatre Hores.

La gola del Llobregat és una línia en l'horitzó.

A contrallum, des del mirador de la Desembocadura, la platja de ca l'Arana és un mosaic d'aigua.

Papallones de dia i de nit

Al llarg dels itineraris, especialment a prop del Sabogal i dels calaixos de depuració, avui hi havia moltes brunes boscanes Pararge aegeria.

Amb més calma, es podien trobar arnes com aquest geomètrid, Calamodes occitanaria, en els esbarzers del camí del Sabogal.

Ocells de setembre

Els nivells de l'estany de cal Tet estan molt baixos i, per consegüent, les penínsules situades davant dels aguaits ofereixen molt d'espai per als ocells.

Els grisets (Anas strepera) són els ànecs més abundants en aquesta època. A la foto, un mascle en primer terme i una femella.

Ja han arribat, però, altres espècies com l'ànec cullerot (Anas clypeata) i l'ànec xiulaire (Anas penelope) de la imatge.

També hi ha grups de xibecs (Netta rufina), mascles i femelles, els primers en plomatge d'eclipsi, indistingible de les femelles si no fos perquè conserven el bec de color vermell.

Davant de l'aguait de cal Tet, les polles blaves (Porphyrio porphyrio) surten al descobert confiades per la gernació d'ànecs.

A la marina de cal Nani, un parell de batallaires (Philomachus pugnax) en migració busquen menjar just davant de la nova pantalla visual situada al costat de les quadres dels cavalls.

Olivardes en flor, paradís per als insectes

A finals de setembre les olivardes (Inula viscosa) dels marges dels camins dels espais naturals del riu floreixen en massa. A la imatge es veuen les mates florides del tram final del riu vistes des del mirador de la desembocadura.

És una mata llenyosa, de bona mida, amb branques erectes i flors compostes de color groc. Més informació: http://ichn.iec.cat/bages/planes/Imatges%20grans/olivarda.htm.

No cal confondre-la amb la salsona (Inula crithmoides), una altra composta de flors grogues de branques ajagudes i fulles carnoses, pròpia de sòls salins i també present als espais naturals del riu, per exemple a la marina de cal Nani:

Aquesta florida massiva és un autèntic mannà per a moltes insectes florícoles. Per exemple, deu de les tretze espècies de papallones diürnes i nocturnes detectades avui es trobaven libant activament les flors de l'olivarda (Inula viscosa): 

Safranera de l'alfals (Colias crocea)

Migradora dels cards (Cynthia cardui)

Blaveta dels pèsols (Lampides boeticus)

Margera comuna (Lasiommata megera)

Bufaforats (Macroglossum stellatarum)

Dard ros (Ochlodes venatus)

Blanqueta de la col (Pieris rapae)

Blaveta comuna (Polyommatus icarus)

Zigena (Zygaena trifolii)

Una arna de la família dels noctúids, Helicoverpa armigera, el cuc del cotó o barrinador del tomàquet, un flagell de moltes plantes cultivades ben estès al nostre país..

I una altra arna de la família dels geomètrids, Eupithecia centaureata, una espècie comuna a tot Europa, que fa dues generacions, a l'estiu i a la tardor, i que es veu atreta per les plantes amb molt de nèctar com l'olivarda.

Altres insectes voladors també s'abraonen en bon nombre sobre les flors d'olivarda. Entre ells, himenòpters com  l'abella solitària Colletes sp, de la família Colletidae. 

Cargol adormit

Un exemplar jove del gasteròpode Otala punctata, el cargol cristià o jueu, agafat a una tija de l'herbassar proper a la bassa de cal bitxot. És molt comú, i a diferència del cargol bover viu en terrenys més secs.

Flors i fruits de tardor

A banda de les omnipresents olivardes, també els salats blancs (Atriplex halimus) del talús d'aigües altes del riu es troben florits abundosament.

Així com els fonolls (Foeniculum vulgare) del camí del Sabogal.

O els narcisos de tardor (Narcissus serotinus) que entapissen delicadament la pineda de ca l'Arana.

Els esbarzers (Rubus ulmifolius) del Sabogal, en canvi, ja han fructificat.

Insectes arreu

Al llarg dels itineraris, amb una mica d'atenció es podien veure avui molts insectes.

Entre ells, vespes com aquesta vespa paperera Polistes sp, sobre les tanques de la platja de ca l'Arana o 

la vespa Ancistrocerus gazella, en la pantalla visual de la maresma de cal Nani.

Libèl·lules com la rara Trithemis annulata, aquí una femella de tons marronosos aturada en una branca a prop de l'aguait de cal Tet. Segona observació personal constatada als espais naturals del Delta.

O com un mascle de Sympetrum fonscolombii, d'abdomen vermell, en el terra del camí prop de la desembocadura del riu.

O cavallets del diable de la família Coenagrinidae, com aquesta femella pendent de classificar de l'aguait del Sabogal.

O aquest exemplar d'Ischnura elegans, també del camí de l'aguait del Sabogal.

Alguns dípters interessants, com el sírfid Syritta pipiens: 

o un minúscul membre de la familia Empidioidea.

Per arrodonir-ho, un exemplar del saltaprats Truxalis nasuta, de cap elongat i punxegut, en el camí del mirador de la desembocadura.

Més interessant encara resulta l'observació en el camí que ressegueix els calaixos de depuració, d'aquesta larva del coleòpter Drilus sp, probablement Drilus flavescens. És un escarabat curiós, amb mascles petits que viuen en els herbassars i femelles grans i molt críptiques, de vida terrestre. S'alimenten de cargols i utilitzen les seves closques per fer la metamorfosi.

Pastura a cal Tet

La pastura és una eina de gestió mot indicada per als aiguamolls mediterranis en què la producció vegetal és massiva. Sovint aquest creixement descontrolat de la vegetació (canyissos, joncs) acaba empobrint molt els hàbitats en fer-los massa uniformes. La pastura amb bestiar és una solució sostenible que manté el paisatge, potencia la biodiversitat i aporta nous atractius de cara als visitants.

A banda del ramat d'eugues que pasturen la marina de cal Nani des de fa un parell d'anys,

recentment s'han introduït cabres que avui pasturaven les illes de l'estany de cal Tet i

un petit ramat d'ovelles que pasturaven la península situada davant de l'aguait del Sabogal.

Invasores!

Des del mirador de la desembocadura del riu, diversos peus de Cortaderia selloana, l'herba de les Pampes, puntegen la platja de ca l'Arana. És important eradicar-los quan encara són escassos, perquè la seva capacitat de dispersió és tan elevada (les llavors les dispersa el vent) que poden envair comunitats de rereduna tan valuoses com aquesta.