Micropaisatges

En el marge del camí del terraplè que travessa la marina de cal Nani, al peu dels arbustos, una catifa de molses cobreix els espais més ombrívols i humits. Si ens hi fixem una mica, es poden veure els seus òrgans reproductors, els llargs esporòfits, alguns d'ells (els madurs) coronats per càpsules ovalades, anomenades esporangis. D'aquí sortiran les espores.

Sobre la fusta de la tanca dels cavalls de la marina de cal Nani es poden trobar poblacions incipients de líquens comuns com la Xanthoria parietina, d'un viu color groc.

A la passera de fusta de l'aguait de cal Tet, en canvi, hi ha poblacions extenses d'aquest líquen.

Marina molt inundada

La marina de cal Nani està rebent aigua sobrant d'origen agrícola de forma abundant des de fa dies. Ara es reguen poc els camps i l'aigua no escasseja al Delta. Com demostren les fotos, el seu aspecte inundat és esplèndid. 

El petit ramat de cavalls camarguesos pastura els prats inundats. El poltre, com es veu en aquesta imatge, està creixent molt ràpid.

 Els cavalls comparteixen espai amb una munió de petits ocells, com les cueretes blanques (Motacilla alba)

 I alguns més escassos, com aquest  grasset de muntanya (Anthus spinoletta), hivernant al Delta.

O com aquesta gamba roja pintada (Tringa erythropus), limícola boreal sempre escàs en nombre, tant a l'hivern com en pas.

De vegades cal forçar la vista per distingir algun d'ells, com aquest blauet (Alcedo atthis) posat en un canyís.

Calaixos daurats

 Els calaixos de depuració s'han convertit en un mar de plomalls daurats de canyís moguts pel vent i en una massa de fulles mortes de boga entrellaçades, com es pot veure des del mirador de cal Malet.

Al vespre, els ocells es mouen i amb una mica de sort es poden veure visitants tan discrets com el bitó o com el mascle d'esparver (Accipiter nisus) d'aquesta imatge, posat en el tronc d'una palmera morta:

Flors a destemps i últims fruits

Una florida de ginesta (Spartium junceum) al desembre desvirtúa un xic la fama d'aquest arbust com a missatger de la primavera, però la fenologia de les plantes té aquestes sorpreses...

Els arços blancs (Crataegus monogyna), en canvi, veuen com els seus fruits es panseixen i com les últimes fulles els abandonen.

Panorama des de l'aguait del Sabogal

La península de l'aguait del Sabogal va emergint a poc a poc a mesura que baixa el nivell de l'estany després de les pluges intenses de fa unes setmanes.

De totes maneres, ànecs, fredelugues i corbs marins no semblen gaire amoïnats per l'escassa superfície emergida.

Les xifres de les diferents espècies presents eren destacables:

Més de 60 ànecs cullerots (Anas clypeata).

Més de 160 xarxets comuns (Anas crecca).

O un estol nerviós de més de 60 fredelugues (Vanellus vanellus).

El pont del Pratenc, quasi acabat

 Les obres, eternes, del nou pont del Polígon Pratenc sembla que arriben a la seva fi. L'arc, despullat de l'embolcall de l'encofrat, s'ha convertit en una nova fita del paisatge.

Les platges de fang que han aparegut durant les obres del pont continuen atraient grans estols de gavians, gavines i ànecs.

L'aguait del Sabogal en una tarda humida

 La vista des de l'aguait del Sabogal era avui idíl·lica.

 Fredelugues,xarxets i cullerots compartien la península semisubmegida.

 I, amb ells, una gamba roja pintada (a la dreta) i dos gambes verdes (a l'esquerra).

Els grisets reposaven tranquils.

Marines hivernals

La marina de cal Nani està molt inundada. Les pluges i les aigües del canal que l'alimenta han contribuït a configurar un paisatge esplèndid.

Els calaixos de depuració també gaudeixen d'un nivell d'aigua considerable. Hàbitats aptes per a les aus aquàtiques hivernants.

Estepes d'hivern

Oblidades les florides de primavera i les senescències estivals, les tres espècies d'estepes presents a cal Tet lluen el seu aspecte més ufanós després d'una tardor plujosa.  

 L'estepa negra (Cistus monspeliensis).

 L'estepa borrera (Cistus salviifolius).

L'estepa blanca (Cistus albidus).

Petites sorpreses als calaixos de depuració

 Entre l'herbassar del camí, després de les pluges de fa uns dies, avui era fàcil veure diversos bolets blanquinosos de bona mida, crec que del gènere Lepiota.

Així mateix, al mig del camí he trobat també una tortuga de rierol (Mauremys leprosa) immòbil. La tarda humida i fresca no la convidava a gaire activitat. Molt menys visible que la seva cosina americana, sempre és una bona notícia veure-la al Delta.

Libèl·lules d'estiu

Gran dia per als odonats. Hem pogut fotografiar uns quants, però n'hem vist un parell més d'espècies...

 Un mascle de Trithemis annulata, aturat en un jonc boval en el seu territori preferit, en el marge de la bassa de cal Bitxot.

Un mascle esplèndid de Crocothemis erythraea en el marge dels calaixos de depuració.

A prop de l'aguait del Sabogal, un mascle jove, en procés d'adquirir un abdomen vermell, de Sympetrum fonscolombii.

També a prop del Sabogal, una femella de Trithemis annulata, una de les dues que hem vist avui.

Al costat de la bassa de cal Bitxot, una femella d'Ortethrum cancellatum.

I en el marge del riu, una femella de Crocothemis erythraea.